 |
| Ilustración de Josep M. Subirachs, La sombra del otro mar (2016) |
Què fer de les paroles al final?
Si vull trobar què sec no puc buscar
més que en dos llocs: la infància i ara que sóc vell.
És on la meva nit és neta i freda
com els principis lògics. La resta de la vida
és la confusió de tot el que no he entès,
els tediosos dubtes sexuals,
els initials lampes d'intel-ligència.
Convisc amb la tristesa i la felicitat,
veïnes implacables. Ja s'acosta
la meva veritat, duríssima i senzala.
Com els trens que a la infància,
jugant en les andenes, eme pasasen a frec.
IDENTIDAD
¿Qué hacer con las palabras al final?
Solo puedo buscar, para saber qué soy,
en la infancia y ahora en la vejez:
ahí es donde la noche es fría y clara
como un principio lógico. El resto de mi vida
es una confusión por todo aquello
que nunca he comprendido:
las tediosas dudas sexuales
y los inútiles relámpagos
de inteligencia. Debo convivir
con la tristeza y la felicidad,
vecinas implacables.
Se acerca la última verdad, durísima y sencilla.
Como los trenes que en la infancia,
jugando en el andén, me pasaban rozando.
De Amar es dónde, 2015
No comments:
Post a Comment