Vinc d'allí
Visc en cuitas amb edificis alts,
inclinats, al biaix, i que exhibeixen,
sumptuosos, la força del perfil
i de la insensatesa.
Titani i vidre reflectint els núvols.
Però la vida són tumbé bastones,
uns humains esquelets per anar amunt.
Com un traïdor de Shakespeare, l'opulència
planeja sempre un crim.
I jo sóc una carta mal escrita
pels qui van obrir pas a l'aigua fins als horts.
Vinc d'allí. El que hi hagi en mi de noble
no pot venir d'enlloc més que de la pobreza.
La que amb humilitat treu la bastida
d'uns murs rectes, verticals i clàssics.
La que ama l'airada va apartar la terra.
L'he coneguda. Sé què és.
Mai no la confundré amb tot allò
que hi ha de miserable en l'opulència.
En Des d'on tornar a estimar (2015)
No comments:
Post a Comment